Al Codi de Consum de Catalunya, a l'article 252.3 en el seu apartat f) s'estableix que si per la prestació d’un servei s’ha de dipositar un bé, és obligació lliurar a la persona dipositant un resguard que com a mínim hi consti el termini en el qual prescriu el dret a recuperar el bé.
Per aquest concepte es fa constar als pressupostos i ordres de reparació, que si transcorregut un temps (tres anys) no ha retirat el vehicle passarà a ser propietat del taller.
La veritat és que no. El Codi de Consum no pot deixar a l'arbitri d’un professional el fet d’establir el termini de la usucapió (o prescripció adquisitiva) perquè faci seu un bé dipositat. Ni la Prefactura Provincial de Trànsit ens ho admetrà per fer el canvi de nom.
Tanmateix, l'article 531.24 de llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya ens diu que per adquirir la propietat per usucapió, és necessària la possessió en concepte de titular del dret (amo) pública pacífica i ininterrompuda per un termini de tres anys, tal i com es determina a l'article 531.27.
El problema és que quan ens deixen un cotxe per reparar, mai en tenim la possessió en concepte “d’amo”(en som mers dipositaris) i en conseqüència mai podrem adquirir la propietat pel transcurs de tres anys per usucapió o prescripció d'adquisició.
Això no vol dir que ens puguem quedar el vehicle, sinó que hem de seguir els passos necessaris per executar-lo (vendre’l judicialment) i cobrar-nos allò que ens deuen. Per veure el procés d’execució us redrecem al procediment previst en la llei, per al dret de retenció.
En conseqüència, si teniu el full d’encàrrec signat i el pressupost acceptat, i no us paguen, podeu retenir el cotxe, encara que vingui el propietari acompanyat de l'autoritat competent (mossos d'esquadra). Només l’hauríeu d’entregar si es presenta una ordre judicial, ja que l'autoritat competent tambè està subjecte a la llei i sense ordre judicial, no poden obligar-vos a entregar el vehicle sense haver cobrat.